...i falis any 2009

A l'Aina li encanta escriure felicitacions. En fa per als aniversaris i, sobretot, per Nadal. Aquests dies se n'ha fet un tip: fabrica ella mateixa el sobre, el retalla, l'enganxa, el decora, hi posa remitent i destinataris, escriu la felicitació i organitza la cerimònia d'entrega i lectura. Ara fa un moment ens n'ha fet i entregat solemnement una que deia:

MAMA PAPA ADRIÀ US DASIXU

BON NADAL

I FALIS ANY 2009

Queda prou clar que encara ha de progressar molt en matèria ortogràfica (neutralització a/e àtones, distinció s/ç sordes, grafies dels sons africats, accentuació, puntuació...) i també cal·ligràfica, que aquí no es veu, però té per endavant tot el temps del món i, el més important, ganes d'escriure. Una bona manera, sens dubte, de dir adéu al 2008.

Bira!

Una de freda i una de calenta. Així d'irregular i d'imprevisible és el procés d'aprenentatge lingüístic. Hi ha barreres que semblen infranquejables. I, alhora, innovacions incomprensibles. L'Adrià, per exemple, encara fa "Bira!" en lloc de "Mira!". I no hi trobo explicació, perquè ja fa molt temps que fa perfectament la [m]. És una mena de reminiscència que sobreviu al pas del temps, com si aquella antiga confusió entre bilabials hagués quedat fossilitzada en aquesta expressió. En canvi, ahir jugava ell tot sol amb una calculadora i va dir: "Comencem de nou!". Em va sonar totalment extemporani, gens propi d'un registre infantil i col·loquial. 

Les dues rodonetes dels saücs

L'Aina comença a fixar-se en determinades qüestions d'ortografia. I això significa que està passant de la fase "gràfica" de la llengua a la fase "ortogràfica". És a dir, superat el coneixement purament alfabètic, ara sent la necessitat de començar a entendre aspectes com els de l'accentuació, la neutralització o la distinció entre grafies que representen un mateix so. Però l'itinerari que porta a la correcció ortogràfica és un llarg i pedregós viarany que cal anar trescant amb paciència. I ella ja se'n comença a adonar. Per exemple, de tant en tant pregunta si la paraula que està escrivint va amb be alta o ve baixa. Sap també que el so [u] es representa de vegades amb o, com avui, que havia escrit purtada i contrapurtada i l'he fet veure l'errada. De moment accepta bé les correccions, cosa que fins i tot m'estranya. I també comença a parar atenció en els accents. L'altre dia em deia paraules que sap que porten accent, alguns noms de companys i de classes de l'escola. De sobte va recordar que n'hi ha una que té "dues rodonetes" sobre la u: saücs, que són els de P-5. Li vaig dir que d'aquelles "dues rodonetes" se'n deia dièresi, però no em va fer gaire cas, la paraula li devia sonar massa estrambòtica.