No sona

Fa temps que l'Adrià utilitza l'expressió "no sona" per indicar que un aparell, un estri o un mecanisme, sigui del tipus que sigui, no funciona. Tot i que el corregim, ell insisteix una i altra vegada a utilitzar el verb sonar. Si a una joguina se li han acabat les piles, per a ell no sona. La proximitat fonètica és òbvia, però no suficient per justificar la seva insistència. No ho sé... potser és un efecte de la irremeiable atracció que sent per la música.

Crauat

Un altre exemple que demostra que l'Aina i l'Adrià no coincideixen en la solució a una mateixa trava fonètica. Al gener de l'any passat explicava la manera com l'Aina resolia els grups consonàntics i remarcava com a excepció que, en lloc de quadrat, deia caurat. L'Adrià, en canvi, fa crauat. En tots dos casos hi ha una alteració de la paraula cuadrat amb una metàtesi vocàlica (ua > au) i la caiguda de la dental del grup [dr], però l'Adrià encara ho complica més amb una segona metàtesi: desplaça la ròtica del grup [dr] i forma un nou grup consonàntic [kr] a l'inici de la paraula. Curiós, si més no.

Dinuró...

Al març de l'any passat comentava la dificultat que l'Aina tenia amb la paraula ordinador. Alternava estrafolàries solucions com uririró, ririró, ninuró, nuniró... formes diverses que derivaven d'una aleatòria combinació fonètica entre els sons consonàntics [r] i [n] i els vocàlics [i], [o] i [u]. Encara ara no domina la paraula, però s'hi acosta molt més: orninador. L'assimilació de la [n] és l'últim entrebanc que li queda abans d'arribar a la correcta pronunciació. Com era d'esperar, l'Adrià també té els seus problemes amb ordinador. Però ell havia de fer-ho diferent. En comptes de combinar els sons [r] i [n], ell inclou en la seva particular versió [r], [n] i també [d], el fonema que l'Aina rebutjava en totes les seves opcions, i diu dinuró. També es diferencia de la seva germana pel fet que ell transforma ordinador en una única forma, mentre que l'Aina triava i remenava en un extens i anàrquic repertori.

Merendar... esmorzar!

L'Aina i l'Adrià van fent, sense adonar-se'n, el seu particular procés d'aprenentatge del castellà. De vegades veuen dibuixos animats en castellà i mai no mostren cap signe d'estranyesa o dificultat de comprensió. Lògicament, una altra cosa ben diferent és parlar-lo. L'Aina s'atreveix a construir frases, però encara amb algunes paraules catalanes i, sobretot, calcs d'estructures o d'expressions. L'Adrià encara és lluny d'aventurar-se a parlar castellà, però sembla que l'entén força bé. Res d'estrany, doncs, en tots dos casos. Hi ha, però, un aspecte de l'aprenentatge del castellà que m'ha cridat l'atenció i que resulta interessant d'analitzar: la importància que de ben segur han de tenir els camps semàntics en la retenció de nou lèxic. Me n'he adonat per la manera com l'Aina respon davant de petites proves de traducció que alguna vegada li hem fet. Si la pregunta és sobre algun objecte proper i tangible, la seva primera reacció és buscar-lo amb la vista. Per exemple, si estem sopant i li diem: "Aina, saps que és un tenedor?", ella gira la mirada cap a la taula, buscant un suport visual que li permeti trobar la resposta. Si no, es concentra i busca la resposta en el seu propi "magatzem" de paraules. Això va passar ahir. La seva mare li va preguntar si sabia que volia dir merendar.

-Esmorzar!
-No...
-Dinar!
-No...
-Sopar!
-No...

A l'Aina se li va esgotar el repertori d'àpats sense trobar la resposta correcta, però dels intents fallits es desprèn que d'alguna manera ella sap què vol dir merendar. És a dir, coneix la paraula i la té ben ubicada en el corresponent camp semàntic, però va ser imprecisa en la traducció. El mateix error d'imprecisió l'ha comès en altres ocasions: mesa > cadira, tenedor > ganivet. Sap que mesa és un moble i que tenedor és un cobert, per tant té ben construïts els respectius camps semàntics. Però la traducció és un exercici d'alta precisió i ella només té 4 anys. És, doncs, molt interessant observar com, tot i no conèixer amb exactitud el significat d'una paraula castellana, la seva ubicació en un determinat camp semàntic l'ajuda a aproximar-s'hi força.