L'H(AC)IVERN

L'Adrià està començant a llegir. Ja fa algunes setmanes que li notem un interès creixent per les lletres, per demostrar que les coneix, per saber què diuen i, de tant en tant també, per escriure. Sorprenentment, ni a casa l'hem motivat gaire -almenys que en siguem conscients- ni a l'escola s'hi han posat encara. Per tant, es tracta d'un aprenentatge essencialment intuïtiu, que segurament en bona part s'ha originat per mimetisme de la seva germana. La qüestió és que ho està fent molt abans que l'Aina. I, tot i que el seu interès sembla més aviat competitiu i provocador, és evident que hi sent una especial atracció. Com és lògic, troba els habituals obstacles: lletres que no es llegeixen i lletres que no sonen. Un dia, per exemple, li estava llegint un conte sobre un gegant. Ell va començar a llegir la paraula GEGANT: GEG... Com que veia que no se'n sortia, li vaig voler donar un cop de mà:

- GEGANT.

Però ell no es va conformar, la va acabar de llegir i em va dir:

-No! GEGANT no! Diu GEGANT! -marcant la [t] que jo no havia pronunciat.

Un altre dia el vaig anar a buscar a l'escola i em va voler demostrar que sabia llegir un rètol que hi havia penjat a la classe, que deia "L'HIVERN". Com que ell hi veia una ela seguida d'una hac, va començar:

- L'HAC...
- No Adrià, la hac no té cap so. Has de llegir com si no hi fos.
- L'HIVERN -va dir sense cap més problema.

Es va posar eufòric en veure que ho havia sabut llegir.

Amb sense aigua

Veig que de vegades l'Adrià utilitza conjuntament les preposicions amb i sense, tal com temps enrera ja havia fet l'Aina. Aquest vespre, després del bany, mentre vestia l'Adrià, l'Aina continuava a la banyera fent veure que era una sirena. L'Adrià, que ha vist que la banyera ja era buida, li ha preguntat a la seva germana:

-Que no tens fred amb sense aigua?

Recordo que l'Aina també havia fet el mateix. És com si, per expressar l'absència d'aigua, partís de la seva presència prèvia per després constatar-ne la desaparició. En el fons està dient que l'aigua que abans hi era ara ja no hi és. I com que, de fet, tant la presència com l'absència d'aigua són realitats, i la primera precedeix la segona, en la seva frase manté respectant el mateix ordre totes dues les preposicions, la que expressa presència (amb) i la que expressa absència (sense).

Ne'n tenim de comprar-ne un

Ja he explicat en ocasions anteriors (gener 2006 i juny 2007) la tendència pleonàstica de l'Aina en l'ús dels pronoms febles. Avui n'he recollit dos exemples: "Ho vols veure-ho, això?", on innecessàriament duplica el pronom ho, i "Ne'n tenim de comprar-ne un", on bat el seu propi rècord col·locant tres vegades en una mateixa frase el pronom en. En tots dos casos he advertit una voluntat emfatitzadora que motiva amb tota probabilitat l'ús reiteratiu dels pronoms febles.

Cavai no, Adrià!

L'Adrià encara no fa correctament la lateral palatal [λ]. Diu ieig [jet∫] en lloc de lleig [λet∫], caia en lloc de calla o baraiar-se en lloc de barallar-se. L'altre dia la seva germana, que té bona oïda i sentit del rigor fonètic, li va retreure que no pronunciés bé cavall:

-Cavai no, cavall!

L'Adrià se la va mirar, però no va reaccionar de cap manera. No tinc clar si és que no va percebre la diferència entre els dos fonemes o si simplement va voler ignorar la precisió feta per la seva germana.